TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p. 45-50)
Aquest text expressa que el llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions d'aquestes organitzades i que les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació.
Defineix elements per a la definició del llenguatge, com ara, el seu entorn, el pensament, la memòria, l'autoexpressió...
Com a definició general, conclou com que el llenguatge és un medi o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm.
Aquest fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Constitueix el nostre pensament i es el suport de la memòria.
Ens permet la lliure expressió e interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada