Avui, dimarts, he tingut el plaer de visitar l’escola CEIP Dr. Fleming de Viladecans.
És una escola pública on regna la multiculturalitat.
La primera impressió ha estat bona, ja que la Lidia (alumna de tercer) m’ha anat presentant els professors i alguns nens amb els que ella tractava i tots han sigut molt amables amb mi.
El primer que he fet ha estat visitar les instal·lacions del centre. L’escola és bastant gran i molt completa pel que fa les instal·lacions i el seu estat. El passadissos i les classes estaven decorats amb treballs que havien fet els nens. Cada classe tenia una pissarra digital i els nens disposaven d’ordinador portàtil si el necessitaven.
Un cop feta la visita a les instal·lacions, vam entrar a la primera classe, la classe de matemàtiques de tercer de primària. La estaven realitzant a l’aula d’informàtica, ja que els alumnes es distreuen amb facilitat, i alhora de fer els problemes, amb l’ordinador es distreuen menys i ajuda molt al professor com a eina de suport.
Més tard, hem anat a la seva aula a fer català, on hem estudiat la descripció de gènere animal i els nens han realitzat una.
A l’hora del pati, m’ha sorprès que els nens disposessin de materials de joc subvencionats com: raquetes, bats de beisbol, pilotes, cordes...
Les últimes activitats que he fet ha estat amb quart. Hem fet grups de cinc nens/es per explicar per separat: la comprensió lectora, la gramàtica i el vocabulari de català.
M’ha agradat molt el caràcter dels professors, se’ls veia amb moltíssima experiència i dominants, i això em donava confiança, ja que a l’escola tenen un nivell bastant baix i els nens no paren gaire atenció.
L’escola disposa d’una integradora social que va cada matí a passar llista per què l’absentisme és bestial. El curs de tercer de primària només l’estaven cursant dotze nens aquest matí. D’aquest dotze nens, deu eren gitanos o marruquis, cosa normal ja que l’escola està en mig d’una barriada gitana i el seu nivell econòmic i social és molt baix.
Tant els estoig, com els bolígrafs, llibres i altres materials estan subvencionats. L’únic que han de comprar ells són les llibretes i algun dossier.
Els nenes reben una atenció molt individualitzada per evitar distraccions i alhora motivar-los una mica. Els professors són molt detallistes en aquest aspecte i busquen la forma adequada per adaptar-se a aquesta situació.
L’alumna de pràctiques m’ha comentat que en aquesta escola no fan classe “normal” per què els nens s’aixequen, piquen de mans, canten... i és impossible.
Ella va començar a fer pràctiques el primer any en una escola pública i a segon a l’escola privada de monges. Aquest any es troba al públic i va cada dimarts.
Segons les seves experiències el canvi de la privada a la pública és brutal. M’ha recomanat que si puc escollir alhora de fer pràctiques al dia de demà escolli l’escola pública, per veure realment el que em puc trobar i començar amb la realitat al davant.
Ella està vivint situacions que si potser no les hagués experimentat en pràctiques no sabria com actuar el dia de demà i això és important, poder veure com reacciona i actua gent amb experiència.
Pel que fa les converses amb professors, tots estaven contents i gaudien del que feien. Com a recomanacions, un altre cop l’escola pública.
Ha estat un dia interessant i divertit. S’agraeix poder tenir l’oportunitat de tenir experiències tant properes tan aviat, ja que motiva i et donar forces per portat endavant el teu futur projecte com a mestre.
Des d’aquí, gràcies a la Lidia per haver estat tan amable i propera amb mi i als professors del CEIP Dr. Fleming per la seva atenció!
