dilluns, 2 de novembre del 2009

Qui ets tu?

Qui ets tu?


MIRA'M I PARLA'M


Des del primer dia que la vaig veure , em vaig fixar en la seva mirada. Em cridava molt l'atenció la capacitat que té de mostrar els seus pensaments, sentiments... mitjançant la seva expressió facial, especialment per la mirada.
No tothom sap transmetre d'aquesta manera, per això, vaig escollir plasmar a la fotografia aquest aspecte que tant em cridava l'atenció.

La primera característica a descriure és el seu cerrell. És llarg, llis i obscur com la nit. Li arriba fins les celles i sempre el duu ben recte i pentinat.
El seu front queda al darrere d'aquest, en un segon pla, ocultant la seva misteriosa línia de pigues que li pugen pel seu petit nas.

Arribem als seus ulls marrons, grans i reveladors, que aguanten unes llargues i llises pestanyes. Sembla que tinguin vida pròpia, que parlin i s'expressin ells sols.

Les seves pigues no estan disperses, sinó tot el contrari. Semblen llàgrimes caigudes de les seves pestanyes, totes ben arramblades i donant un toc d'innocència però alhora de picardia a la seva expressió.

Els seus trets no passen desapercebuts, però puc afirmar que és una persona transparent encara que cridi l'atenció per les característiques de la seva expressió facial.


Qui és?
La Mireia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada